dijous, 5 de juliol del 2012

Tancament

A la darrera sessió del taller de dones d'enguany hem jugat amb el joc que nosaltres mateixes hem dissenyat i amb el qual hi hem estat treballant durant el darrer mes.

El curs ha estat profitós i estem satisfetes de tot el que hem après i, per tant, acabem el curs amb ganes d'iniciar l'any que ve amb més coses per aprendre i més coses per fer.


dijous, 10 de maig del 2012

El nostre joc I

Avui hem començat a crear el nostre propi joc de taula. A partir de tot el que hem anat aprenent i treballant al llarg d'aquests mesos hem començat a crear unes fitxes amb preguntes i proves sobre per exemple, els drets de les dones o el llenguatge sexista.

Degut a la complexitat de l'activitat, l'allargarem diverses sessions, així doncs farem la valoració un cop haguem acabat l'elaboració del joc.

dijous, 26 d’abril del 2012

Nosaltres i la diversitat

En el taller d'avui sobre interculturalitat hem fet activitats sobre com nosaltres com a dones vivim i ens relacionem en un entorn amb diversitat cultural.

La primera activitat que hem fet s'anomena "Qui pot viure aquí?" i hem imaginat que som un grup de dones que ocupem un poble abandonat on hi ha 12 cases i molta gent amb perfils professionals, edats i cultures molt diferents volen venir a viure amb nosaltres i n'hem hagut de fer una selecció pensant quins criteris i per què preferíem que vingués a viure amb nosaltres determinades persones enlloc de les altres. Hem hagut de discutir-ho entre totes i reflexionar-hi. Finalment hem considerat que mentre no poguéssim construir més cases (al poble hi teniem un arquitecte i una manobre) les persones que ho volguessin podrien compartir casa amb d'altres. També hem hagut de discutir i reflexionar sobre qüestions com qui té dret a vot, a treballar, i com repartiríem les terres.

Finalment, la segona activitat s'anomena "La meva vida a Solkane" i en aquest cas érem nosaltres qui representava que marxava a un altre país, a Solkane, on la cultura i les tradicions eren molt diferents a les nostres i això ens ha servit per reflexionar sobre qüestions com per exemple el fet de pensar si nosaltres canviaríem la nostra forma de vestir per la forma de vestir "solkanesa", si ens relacionaríem amb solkanesos i solkaneses, si aniríem a l'església local o modificaríem els nostres hàbits alimentaris.


Hoy hemos creado un pueblo y me ha gustado mucho dirigirlo, aún que luego, cuando era al revés y era to la que tenia que ir a otro pueblo no me ha gustado tanto, pero bueno, mientras nos respetemos unos con otros viviremos bien.



Me he sentido muy a gustao cuando hemos sidio nosotras cuando decidíamos cómo debia ser el pueblo, cuando éremos el ayuntamiento y también me ha gustadoi la experiencia de imaginar que me iba a vivir a otro lugar, a otro país y creo que me adptaría pero no olvidando mis costumbres y esperando que me respetasen.


Estaria muy bien vivir en un pueblo y sacarlo adelante nosotras mismas, podríamos compartir pisos mientras no se contruyen de nuevos y se hace más grande el pueblo.
También me gustaría vivir en otro país, me costaría pero lo haría. Me gustaría hacer amigos de ahí para aprender su idioma y para no estar sola.

dijous, 12 d’abril del 2012

Dona i crisi

En el taller que hem realitzat avui hem començat a reflexionar sobre com la crisi ens afecta a les dones d'una manera especial. Primerament, entre totes hem comentat aquells aspectes de la nostra vida personal i laboral que s'han vist afectats per la crisi i les retallades: La dificultat d'accés al treball accentuada pel fet d'haver de tenir cura dels nostres fills, la manca d'ajuts i beques i l'habitatge són els principals problemes que hem detectat. 

Seguidament hem estat llegint uns articles de premsa sobre com les retallades i la crisi ens afecten i els hem estat comentant, de tal manera que hem pogut comprovar com, per exemple, les retallades en la llei de dependència perjudiquen especialment a les dones ja que les senyores grans que viuen soles són un dels colectius més nombrosos que es beneficiaven d'aquesta llei, i, a més, modificacions en la llei d'igualtat per tal que els homes puguin accedir a la baixa per paternitat o la reforma laboral dificulten la inserció de la dona en el món del treball i el fet de poder compaginar treballar i ser mare.

Hoy hemos hablado sobre como la crisi nos afecta a todos los trbajadores y trabajadoras pero de forma especial a las mujeres.
Nos afecta más a las mujeres por que las leyes nuevas, como la reforma laboral, no mira por nuestros derechos y menos si eres madre aun que en general la crisis afecta a todos los trabajadores, a los que tienen puestos altos no por que el gobierno les da la oportunidad de no pagar por tener el dinero fuera del país, con la nueva ley.


A las mujeres nos afecta más la crisis por que muchas aún nos tenemos que ocupar de los niños solas y de la casa. Que el hombre no pueda acceder a la baja por paternidad nos puede dificultar manetenr nuestro trabajo. Además muchas de las personas mayores que se quedan solas son mujeres que no tienen pagas y no sé de que viviran.
Hay que luchar para que todo vaya mejor por que si no, no sé que vamos a hacer.


Con la excusa de la crisis se están recortando muchos derechos de los trabajadores y especialmente de las mujeres.
Las mujeres mayores que han estado toda su vida trabajando en casa, cuidando de su família y que se beneficiaban de la ley de dependencia ahora ya no tienen derecho a nada y el gobierno se olvida de ellas.



A parte de la reforma laboral que dificulta compaginar trabajo y vida familiar y los recortes como por ejemplo a la ley de dependncia, las mujeres nos vemos afectadas por la crisis de forma especial por que se recorta mucho en sanidad, servicios sociales y educación donde trabajan muchas mujeres. Y, además, se rebajan los sueldos de todos los trabajadores sin tener en cuenta que nosotras partimos de una desigualdad por que los salarios de las mujeres són todavia más bajos.